PSICOLO....QUÈ? PSICOLOGÍTZA'T!

10 punts importants per donar més seguretat als nostres fills (...i agafar-ne els pares) A vegades pot passar que alguns pares amb la dèria de no fer "patir" els seus fills o amb la por de no ser considerats uns "bons pares" tinguin una actitud massa complaent i fins i tot sumisa dels seus fills. Pares que, d'alguna manera, sobreprotegeixen als seus fills, altres que passen de sobreprotegir a parlar i tractar malament....altres que directament tracten amb massa duresa, en definitiva amb tota la voluntat de fer-ho bé no acaben de ser la guia que volien pels seus fills i tenen una sensació constant de frustració i de no "arribar" a l'expectativa que tenien com a pares. El que pot estar passant és que moltes vegades,  o bé repetim patrons familiars o bé no volem reproduir-los i ens n'anem a l'altre extrem o simplement amb aquest "esforç forçat" no acabem de "confiar" i actuar amb més "naturalitat...

Per què anar al teatre amb els teus fills?! Aquesta setmana a Divertium hem anat al teatre! Una activitat que compartim en família i que ens fa sentir vius! Ens dóna una experiència més enllà del dia a dia i fa que pensem i visquem el món des d'una altra perspectiva. Amb això hem estat d'acord amb els Teatre Nu , els quals ens han atès abans de la seva representació  a Sant Hipòlit de Voltregà de l'obra "La Lluna d'en Joan". Ens atenen en Francesc Mas i la Maria Hervàs (protagonistes de l'obra juntament amb en Joan) els quals ens expliquen la seva manera de viure i fer teatre. Ells van començar com un grup d'amics que estudiaven i feien teatre, fins que al 1999 i després dels seus estudis es van formar pròpiament com a companyia. El seu nom Teatre Nu es deu al "joc pur" del teatre, com diu la Maria. Un teatre nu d'artifici, molt clar net, el " joc a l'escenari", com diu en Francesc. En definitiva una experi...

Molts són els pares que em diuen que els seus fills no els expliquen què han fet a l'escola, o durant el dia...., és ben cert que passa.  El  que sol passar és que quan li preguntes al teu fill què has fet avui, ell et diu...res! ooooo no ho sé!!!! També davant la pregunta tant àmplia que fem els pares als nostres fills de  "Com t'ha anat el dia? La resposta més normal és un curt i simple "Bé" o "No ho sé". Tot i veure que aquesta no és la manera de "treure" informació als nostres fills continuem fent-ho de la mateixa manera una vegada i una altra. El més important és saber que no ens passa només a nosaltres...de fet la major part dels infants de 3 a 8 anys no expliquen gaires coses del seu dia a dia quan se'ls pregunta i moltes vegades contesten el primer que els ve al cap perquè els deixem tranquils. El que hem de comprendre és que és difícil que ens ho expliquin ja que a vegades no fem les preguntes correctes o nosalt...

Desfent la pressió! Alguns pares, fills i professors viuen l'educació des de la pressió. Cada dia, com a psicòloga, rebo més  casos a la consulta de pares preocupats perquè els fills viuen l'escola amb ansietat. En les formacions a professors detecto la seva ansietat i "indefensió" a l'aula i fora d'ella. I amb els nanos detecto frustració i manca de motivació.  Per quines raons?   En són vàries. Unes vegades són per casos de "Bullying", on moltes vegades no s'aborda d'una manera "justa" i "reparadora" per totes les parts. D'altres són casos en els què un nen es pot sentir "estigmatitzat" en el seu procés d'aprenentatge, com si no donés "la talla", com si no acabés d'arribar als cànons estipulats per l'escola.  Altres la pressió que es rep a casa, o ve de l'escola i de la societat en general, fa que en comptes d'ajudar, es vegin obstaculitzades  les potenci...

La generació SOBRE! El concepte d’infantesa ha tingut vàries consideracions i no va ser fins ben entrat el s.XIX que l’infant com a tal no va passar a ser considerat una persona amb unes “necessitats especials” ,  a qui s’havia de protegir i cuidar d’una manera diferent als adults.   D’aquí que fins arribat aquest moment els nens anaven vestits com autèntics adults i eren tractats com a tals. I és que en la  societat d’aquell moment   2/3 dels nens no superaven els 4 anys , ja que morien abans. Per tant aquesta taxa de mortalitat tan elevada, sumada a unes condicions de treball insalubres i inapropiades pels que sobrevivien,  els donaven poques   oportunitats de comportar-se com a nens. A més a més els que sobrevivien als 6 anys,  havien de vestir, comportar-se i actuar com a adults sense els privilegis de ser-ho. De fet no en tenien cap de privilegi  i sobretot no comptaven amb drets. Els nens eren meres propietats i eren trac...

7 pasos para conseguir lo que nos proponemos y no morir en el intento! Llega fin de año y con él un momento muy típico en el que muchas personas miran atrás para valorar cómo ha sido su año, que ahora ya acaba. Todos necesitamos un momento así para hacer balance, para ir “midiendo” nuestros proyectos, nuestros anhelos, nuestros retos… Es positivo hacer balances, valorar cómo hemos hecho las cosas, qué hemos conseguido y qué no. También tendemos a hacernos propósitos, a marcarnos objetivos y a cogernos el año que viene con mucha energía y ganas. Eso hace que por ejemplo hagamos listas interminables de objetivos típicos que muchas veces no llegarán ni a la mitad del año siguiente, siendo generosos… Pasos para no marcarnos unos objetivos demasiado poco realistas: 1.    A medida que repasamos nuestro año pasado vemos en qué caemos siempre. Si una cosa tiene el ser humano es que no se tropieza con la misma piedra una sola vez, verdad? Sabiendo eso seguro que más ...

Amb la tornada a l'escola tot sembla que ha tornat a la normalitat. Mica en mica el "caos" d'horaris en el que estàvem immersos torna a ser un seguit de rutines que donen més tranquilitat tant als nostres petits com a nosaltres els pares. I per què sòn tant importants les rutines? Les rutines aporten als nens petits seguretat i confiança. Saber que després de la banyera ve el sopar fa que ells sàpiguen i interioritzin l'entorn que els envolta com a un lloc segur. El fet de poder anticipar les coses ens dóna a priori una sensació de seguretat. La repetició de les rutines diàries es converteix en un hàbit i com va dir Ovidi....." Res hi ha tant fort com l'hàbit" La construcció dels hàbits Cap de nosaltres neix ensenyat i sobretot pel que fa als hàbits. Aquests s'aprenen i es fan cabdals pel nostre equilibri emocional. De fet una persona sense hàbits pot ser que perdi tot el seu equilibri emocional i arribi a abandonar-se en física i emo...