Entrades

La transformació del dol

Imatge
En una societat on el dol és una cosa encara molt tabú, que es tracta per sobre i on no hi ha temps ni espai per a ell, ara mateix sembla que sigui un dels protagonistes en llars, hospitals, carrers i cors...
Qui no perd la salut, perd la feina i en els casos més greus una (o més) persona estimada...
Els metges perden als seus pacients amb impotència i ràbia, els familiars perden pares i mares amb tristesa, por i molta  incertesa...
En un moment on ser humà és molt més difícil, l'espiritualitat hauria d'estar més desenvolupada. La part espiritual ha estat oblidada i  suplida moltes vegades per la tecnologia... o això semblava...
En moments difícils aquesta part espiritual és la que ens sosté com a éssers humans que patim, emmalaltim i, constantment, perdem....
Les emocions que brollen s'han de deixar sentir, compartir i comunicar. Totes aquestes necessitats  són humanes i això ens recorda que la nostra espiritualitat ens pot nodrir i, un  cop més, salvar.  Aquest procés ens ori…

Pensament d'or, i de com no ens ajuden les distorsions cognitives

Imatge
En el present parlaré del que són les distornsions cognitives i de com ens afecten ara més que mai. Les distornsions cognitives sóncom una espècie d’error en el processament de la informació. Aquestes juguen un paper molt important i predominant en la psicopatologia al produir-nos perturbació emocional. Aquests pensaments irracionals els podem arribar a tenir tots. La diferència entre les persones que no s’hi queden “atrapades” i les que sí és saber detectar-les i analizar-les per tal de poder-hi fer front d’una manera més realista i positiva. Algunes de les més habituals són: La sobregeneralització: és quan pensem que alguna cosa que ha passat un cop pugui tornar a passar…En aquests moments seria pensar que perquè algú proper ha mort per coronavirus ens hagi de passar a tots o a nosaltres alguna cosa semblant. Maximització i minimització: actuem així quan maximitzem els errors propis i els èxits dels altres i en canvi minimitzem els propis èxits i els errors dels altres…Avui dia al estar …
Imatge
¿Por qué no cuidarse on-line? 

Soy una de esas personas que un día casi de golpe vio como su vida, su trabajo y su cotidianidad se veían afectadas sin más y todo gracias a un bichito que se llama COVID-19.
Se ha adueñado de nuestra salud y nuestra libertad y nos ha hecho conectar de una manera más o menos consciente con nuestra vulnerabilidad.
Pero más lejos de rendirnos tenemos que continuar creyendo y cuidándonos y ahora más que nunca a nivel  emocional y espiritual. Son momentos en los cuales se nos ha parado de golpe y ese parar tiene que servir de alguna cosa...
Cambiar prioridades, vivir, sentir y ser...
A parte de ciudadana del mundo soy psicóloga y psicoterapeuta y ese era mi trabajo y sigue siéndolo aunque ahora sea on-line.
Atiendo casos que ya tenía físicamente en mis despachos y demandas diferentes que van llegando en vista que todo esto nos está superando a todos y todas.
La mayor parte de los  casos on-line evolucionan favorablemente igual que si los hiciéramos físicamente.
Muc…
Imatge
Benvinguda “rutina” (consells per tenir un “happy retorn”)







El mes de setembre és per molts un repte que requereix molta energia. Una energia que moltes vegades hem “recarregat” durant les vacances. De tota manera les vacances a vegades també ens deixen “esgotats”, sobretot si hem fet viatges que suposen canvis horaris o estar fent coses senseparar.
Vinguem més cansats o més descansats de les vacances haurem de fer el possible per fer que la tornada a l’escola, a la feina i al dia a dia sigui el més suau i esglaonat possible. Per tal de no fer el que es podria considerar “una arrencada de cavall i una parada de burro” i caure en el mateix parany de cada any, primer de tot haurem de tenir en compte que el més important serà com en tot prevenir. En molts casos passa que es deixa tot per el final o que volem fer moltes coses en poc temps i això fa que tota l’energia que hem carregat durant les vacances es descarregui en pocs dies.
Per tant:
1.Serà important retornar al dia a dia de manera …
Imatge
La Intoxicació Tecnològica
En moltes llars, la infantesa es viu sota els paràmetres d’una societat híper exigent. El científic Stephen Hawking en una de les seves meravelloses frases va dir: “ La raça humana necessita un desafiament intel·lectual. Deu ser avorrit ser Déu i no tenir res que descobrir”. La nostra societat està provocant que, cada vegada més, la capacitat de concentrar-se , la curiositat a la que feia referència Stephen Hawking i l’interès propi dels nens i nenes quedin en un segon lloc. En comptes d’això existeix i preval una estimulació digital constant i mal educada. Això passa perquè moltes vegades els adults mateixos patim el que es podria dir “al·lèrgia” a la soledat, al silenci, a l’avorriment, a la natura, la reflexió i al ritme lent de les coses, ignorant que els éssers humans el necessitem aquest ritme lent, a la natura, les relacions socials pell a pell. Entre el consumisme desfermat d’objectes i coses que moltes vegades no necessitem realment i el consum d’internet…
Imatge
L’aprenentatge de l’amor

És essencial per a les persones, sobretot per a la seva educació emocional sentir-se mereixedors d’amor i sentir-nos estimats és una de les necessitat bàsiques que hem de tenir cobertes i satisfetes des de ben petits.
Això és important perquè les nostres primeres experiències marcaran el nostre desenvolupament emocional. Això farà que ens podem estimar a nosaltres mateixos  a tots els nivells i també de manera incondicional.
L’amor no hauria de estar subjecte a si ens portem bé, si aprovem les assignatures, al nostre comportament, les nostres paraules, si guanyem o perdem una medalla...
Per tant és important deslligar l’amor d’aquests “condicionants” que fan i provoquen que ens sentim estimats segons el què fem i el què aconseguim, sobretot materialment parlant. Amb el què estem ensenyant des de la superficialitat que a la llarga pot portar a un buit existencial
L’amor no és un “cromo” intercanviable o un “cupó de la loteria”, l’amor es dóna, simplement...
Si tot …
Imatge
10 punts importants per donar més seguretat als nostres fills (...i agafar-ne els pares)





A vegades pot passar que alguns pares amb la dèria de no fer "patir" els seus fills o amb la por de no ser considerats uns "bons pares" tinguin una actitud massa complaent i fins i tot sumisa dels seus fills.
Pares que, d'alguna manera, sobreprotegeixen als seus fills, altres que passen de sobreprotegir a parlar i tractar malament....altres que directament tracten amb massa duresa, en definitiva amb tota la voluntat de fer-ho bé no acaben de ser la guia que volien pels seus fills i tenen una sensació constant de frustració i de no "arribar" a l'expectativa que tenien com a pares.
El que pot estar passant és que moltes vegades,  o bé repetim patrons familiars o bé no volem reproduir-los i ens n'anem a l'altre extrem o simplement amb aquest "esforç forçat" no acabem de "confiar" i actuar amb més "naturalitat". En altres caso…