La
Intoxicació Tecnològica
En moltes llars, la infantesa
es viu sota els paràmetres d’una societat híper exigent.
El científic Stephen Hawking
en una de les seves meravelloses frases va dir:
“ La raça humana necessita un
desafiament intel·lectual. Deu ser avorrit ser Déu i no tenir res que
descobrir”.
La nostra societat està
provocant que, cada vegada més, la capacitat de concentrar-se , la curiositat a
la que feia referència Stephen Hawking i l’interès propi dels nens i nenes
quedin en un segon lloc. En comptes d’això existeix i preval una estimulació
digital constant i mal educada.
Això passa perquè moltes
vegades els adults mateixos patim el que es podria dir “al·lèrgia” a la
soledat, al silenci, a l’avorriment, a
la natura, la reflexió i al ritme lent de les coses, ignorant que els éssers
humans el necessitem aquest ritme lent, a la natura, les relacions socials pell
a pell.
Entre el consumisme desfermat
d’objectes i coses que moltes vegades no necessitem realment i el consum
d’internet excessiu i permanent, el resultat obtingut és:
1.- Adults i nens impacients, que potser sí que s’esperen
però que no saben esperar (que és molt diferent).
2.- Relacions basades en l’interès i el materialisme, i per tant estar
esperant sempre alguna cosa (material
normalment) a canvi a les nostres
accions.
3.- Adults i nens que a
vegades poden resultar massa exigents
amb els altres i poc amb sí mateixos....o massa en les dues direccions.
“Molt d’alguna cosa no és bo”
(de la pel.lícula Karate Kid)
I és que ha de quedar molt
clar que les tauletes i dispositius electrònics no haurien de ser joguines. Les
joguines són aquelles en les que nosaltres som els que inventem, creem i
descobrim com fer les coses...per tant reflexionem, utilitzem el nostre cervell
des de varis tipus d’intel·ligències.
Un cop més estem anant cap al
desequilibri....L’ús inadequat de les tauletes, d’internet, dels mòbils ens
està portant al col·lapse ja que no estem “educats” en això. Cal desenvolupar
la intel·ligència digital de la mà de l’autocontrol i la capacitat de
“gestionar” tants estímuls que moltes vegades no són necessaris ni bons pels nostres sentits i molt
menys per la nostra vida.
“Més que mai cal que ens
aturem i agafem consciència.”
Com podem desenvolupar-la:
1.- Fomentant la comunicació.
Fent si cal moments de reunió familiars...
2.- Deixant de costat la
tecnologia i només fent-ne ús en alguns períodes de temps...no sempre!!!
3.- Desenvolupar les relacions
socials, a través d’activitats a l’aire lliure, al parc, entre d’altres...
4.- Supervisar i escollir
millor (amb més criteri) i més
detalladament el “material” que consumim a les xarxes.
5.- Ensenyar als nostres fills
a ser “crítics” amb el que veuen, escolten o “consumeixen” a les
xarxes...fomentant la reflexió a casa i els moments de comunicació en família.
6.- Parlar de qualsevol cosa
amb els nostres fills, no només de les seves notes i/o rendiment esportiu,
etc...
7.- Aprendre tots a fer
tècniques de relaxació/ respiració per “gestionar” millor els pensament i les
emocions. Així com viure d’una manera més conscient, concentrada en el què
estem fent i plena.
8. Donar informació al teu
fill sobre els “perills” d’internet i de la sobre estimulació dels dispositius
sobre la seva salut.
9. Actuar des de
l’exemple...si els nostres fills ens veuen “estressats” ells ho estaran...els
pares molt estrictes amb les emocions dels fills, no fent-los cas i reprimint
la manifestació de les mateixes perjudiquen el seu desenvolupament emocional i
com a persona.
Psicòloga, psicoterapeuta i coach emocional
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada