Idioma

divendres, 10 de febrer de 2017

9 trucs perquè els nostres fills ens expliquin el seu dia


Molts són els pares que em diuen que els seus fills no els expliquen què han fet a l'escola, o durant el dia...., és ben cert que passa. 


El  que sol passar és que quan li preguntes al teu fill què has fet avui, ell et diu...res! ooooo no ho sé!!!! També davant la pregunta tant àmplia que fem els pares als nostres fills de  "Com t'ha anat el dia? La resposta més normal és un curt i simple "Bé" o "No ho sé".

Tot i veure que aquesta no és la manera de "treure" informació als nostres fills continuem fent-ho de la mateixa manera una vegada i una altra.

El més important és saber que no ens passa només a nosaltres...de fet la major part dels infants de 3 a 8 anys no expliquen gaires coses del seu dia a dia quan se'ls pregunta i moltes vegades contesten el primer que els ve al cap perquè els deixem tranquils.

El que hem de comprendre és que és difícil que ens ho expliquin ja que a vegades no fem les preguntes correctes o nosaltres tampoc els hi expliquem com ens ha anat el nostre dia.

Heu provat mai d' explicar el vostre dia als vostres fills abans de preguntar-els-hi a ells,  en plan interrogatori? Això ens obre la possibilitat de que ells s'interessin per compartir el què han fet o  ha passat a l'escola.

A nosaltres mateixos,  depèn com, tampoc  ens agrada explicar gaires coses,  si no ens sentim a gust o no en tenim ganes. A això li hem d'afegir que els nens petits de fins els 8 anys d'edat no entenen la intencionalitat i l'abast de les nostres preguntes;  que la majoria de vegades són  molt generals o només tenen una resposta de sí o no, bé o malament.

Trucs per millorar: 

1. Explicar el nostre dia, què ens ha agradat més, què menys.  Amb qui hem parlat més o menys, amb qui ens agradaria haver anat a "fer un cafè" o "esmorzar" i no hem pogut per la feina que hem tingut. Amb qui teniu una conversa pendent. Si algú us ha fet enfadar,  com ho heu gestionat. Però no tot el mateix dia és clar!

2.- Com que dels 3 als 5 anys és l'edat dels perquès i la curiositat més absolutes, aprofitem aquests moments perquè facin els seus propis descobriments sobre el què els preocupi. Fins i tot si ens pregunten moltes coses, podem retornar-los-hi la pregunta i explorar coses del seu dia.  A qui cabrien preguntes com "I tu amb qui has estat?" "Què has après de nou avui?...

3.- Si volem preguntar  utilitzarem preguntes concretes. Ja que ells no poden comprendre la generalitat de la nostra pregunta o el doble sentit. Preguntes generals com ara ...Com t'ha anat el dia? la podem substituir per preguntes com ara "Amb qui has jugat més  avui?" o amb qui t'hagués agradat jugar més?, així també descobrim qui són els seus companys de joc més habituals. També preguntes per obrir-li nous camins amb altres nens tipus "Què t'agrada més d'en Pere, o de la Maria?".

4.- Si veiem que ens fa preguntes que no sabem respondre no passa res! No hem de tenir la súper resposta preparada, sinó la més natural i amb més sentit comú. I sobretot aportar-los hi  exemples. Tenim a favor que són petits científics podem utilitzar aquest esperit per proposar-els-hi esbrinar el què li preocupa plegats, com un joc.

5.- I sobretot podem aprofitar per fer-los reflexionar sobre el món que els rodeja, les coses que els agraden i les que no, sobre què els preocupa. Sense "inculcar-els-hi" les nostres pròpies idees i ajudar-els-hi a trobar la seva pròpia  manera de reflexionar. Dels 6 als 8 anys tindrà cada vegada la sensació de major llibertat per fer-ho!

6.- Si ens pregunten sobre com ens ha anat el dia, com ens ha anat una entrevista de feina, etc...Agrair-els-hi el seu interès.

7.- Si no tenen ganes de parlar dir-els-hi que quan en tinguin ganes ens interessaria molt saber les coses que ha fet a l'escola i com li ha anat el dia. Així també fomentarem el fet que sàpiguen que potser ara no, però després de berenar ens poden explicar el què els ha passat a l'escola.

8.- Meravellar-nos pel què ens explica i mostra real interès. No estar parlant amb ells i mirant el mòbil o fent alguna altra cosa. Dir coses com "Ah, sí?, I què t'ha semblat això?, Caram.... Entrenar l'escolta activa, que no és res més que escoltar sense ni tant sols haver d'opinar. Ens pot ajudar descriure com el veiem..."Sembla que no t'ha agradat això que t'ha passat"...i "Què has fet després?". 
La nostra escolta sincera i present ja ajuda!

9. Si al nostre fill li ha passat alguna cosa que l'ha deixat preocupat, doncs mostrar empatia amb ell i no treure-li importància. Per exemple dient "Caram, això que t'ha passat pot molestar, eh?"...Només que mostrem empatia i "validem" com es pot sentir(no exagerem o dramatitzem)  ells sols troben la solució a la majoria de les coses que els passen.

Per acabar és molt important que entenguem que cada nen és diferent i únic. També hem de saber que hi ha nens que fan tantes coses durant el dia que estan saturats i ja no saben què han fet. A part els nens viuen el moment i quan han viscut una cosa passen a la següent, no es queden atrapats en el què han fet abans. 

També  hi ha nens que expliquen més les coses de manera natural i n'hi ha que els costa més, però hem de tenir present que tots tenim necessitat de ser reconeguts i de "ser importants" per algú altre. Apofitem per fer saber als nostres fills que poden explicar-nos les coses i això ho hem de fer de nou des de l'exemple!


Salut i sentit de l'humor!



Elisabeth Rusiñol Mirapeix

Psicòloga, psicoterapeuta i coach

www.elirusinolpsicologa.cat