7 pasos para conseguir lo que nos proponemos y no morir en el intento!

7 pasos para conseguir lo que nos proponemos y no morir en el intento!

Llega fin de año y con él un momento muy típico en el que muchas personas miran atrás para valorar cómo ha sido su año, que ahora ya acaba.

Todos necesitamos un momento así para hacer balance, para ir “midiendo” nuestros proyectos, nuestros anhelos, nuestros retos…

Es positivo hacer balances, valorar cómo hemos hecho las cosas, qué hemos conseguido y qué no.

También tendemos a hacernos propósitos, a marcarnos objetivos y a cogernos el año que viene con mucha energía y ganas. Eso hace que por ejemplo hagamos listas interminables de objetivos típicos que muchas veces no llegarán ni a la mitad del año siguiente, siendo generosos…

Pasos para no marcarnos unos objetivos demasiado poco realistas:

1.  A medida que repasamos nuestro año pasado vemos en qué caemos siempre. Si una cosa tiene el ser humano es que no se tropieza con la misma piedra una sola vez, verdad? Sabiendo eso seguro que más de un año seguido nos hemos propuesto, por ejemplo apuntarnos al gimnasio. Perfecto medio objetivo alcanzado!!!….pero una cosa es apuntarse y otra distinta es ir. Quizás mejor será este año cambiar de objetivo,  no?

2.  No repetir propósitos, cambiar la  intensidad de los mismos o la manera de llevarlos a cabo. Esto tiene relación directa con el objetivo anterior. Por lo tanto si cada año nos  proponemos apuntarnos al gimnasio y esto lo hacemos, pero detrás de este propósito hay sólo la voluntad pero no la energía para llevarlo a cabo, acabamos fracasando en el intento. Por ejemplo si cada año nos marcamos el objetivo “APUNTARME AL GIMNASIO” (paso fácil por otro lado si dispones de dinero para hacerlo), tenemos que saber que por debajo  de este súper objetivo está otro poco realista que es  “IR CADA DÍA DOS HORAS PARA PONERME COMO UN TORO”. Este segundo objetivo tiene una dosis de presión muy elevada, que lo que hará es rebajar la intensidad del primer objetivo, sobre todo si no cuenta con dosis elevadas de energía y voluntad al unísono. Mejor será tomárselo con calma y no querer hacerlo todo de golpe. Por lo tanto DOSIFIQUEMOS!!!!

3. Ser realista con los niveles de energía y voluntad. Esto tiene que ver con el paso anterior. Revisar nuestros  niveles de energía, esto es cómo estamos física y mentalmente. Porque una cosa es tener actitud y voluntad, por lo tanto querer hacer algo y la otra muy distinta es tener la energía suficiente para poderla hacer. Por lo tanto quizás si nuestros niveles de energía están bajos para empezar una actividad (la cual puede restarnos aún  más energía que dárnosla), quizás el principal objetivo será primero “CUIDAR NUESTRA  SALUD” y no “ABRIR UN NEGOCIO”, por ejemplo.

4.  Repasar propósitos alcanzados y celébralos!! Esto nos dará energía, nos hará ver cuáles son nuestras capacidades y cómo podemos hacer para desarrollar mejor los nuevos propósitos. Observar cómo los hemos llevado a cabo, qué nos ha ayudado, qué pasos hemos seguido para conseguirlos.

5.    Somos lo que pensamos! Y no es un tópico. Lo primero que debemos hacer es cambiar nuestro lenguaje interior. La manera cómo nos hablamos a nosotros mismos. Por esto frases del tipo “No puedo” o comparaciones odiosas con otras personas nos harán sentir mucho peor. Lo que tenemos que hacer es trabajar cada día para ser una versión mejorada de nosotros mismos. Si pensamos en conductas que podemos llevar a cabo y nos imaginamos primero haciéndolas podemos incrementar nuestro éxito cuándo las hagamos de verdad.

6. Mejorar nuestra relación con nosotros mismos y con nuestro entorno. Esto incluye fomentar unas relaciones positivas con personas que nos aporten buenas vibraciones y una relación de calidad. Personas “generosas” y no materialmente hablando, claro está. Se trata de fomentar unas relaciones en las que todo el mundo se sienta cómodo, dónde todos salgamos ganando y dónde podamos desarrollarnos como personas y ser cada día mejor.

7. Si continuamos haciendo lo mismo conseguiremos los mismos resultados.  Esto engloba todo lo anterior y nos proyecta a una nueva manera de ser y entender el mundo que nos rodea y a nosotros mismos. Es un principio que des de la PNL nos dice que si continuamos haciendo siempre lo mismo difícilmente lo que obtengamos provoque algún cambio. Si queremos experimentar cambios los tenemos que provocar.

Y recordar: “El mapa no es el territorio, es sólo un mapa de la realidad, no la realidad misma !!!”

Así que para este nuevo año os deseo muchas ganas de cambiar, mucha energía para poderlo hacer y sobretodo que exploréis nuevos mapas y nuevas maneras de entender el mundo que os rodea y a vosotros mismos!  Un fuerte abrazo!

Elisabeth Rusiñol Mirapeix, psicóloga, psicoterapeuta, coach formada en PNL Col.19049

www.elirusinolpsicologa.cat Si queréis más información no dudéis en contactar conmigo en  eli.rusinol.psicologa@gmail.com

Tornem a la normalitat!

Amb la tornada a l'escola tot sembla que ha tornat a la normalitat. Mica en mica el "caos" d'horaris en el que estàvem immersos torna a ser un seguit de rutines que donen més tranquilitat tant als nostres petits com a nosaltres els pares.

I per què sòn tant importants les rutines?


Les rutines aporten als nens petits seguretat i confiança. Saber que després de la banyera ve el sopar fa que ells sàpiguen i interioritzin l'entorn que els envolta com a un lloc segur. El fet de poder anticipar les coses ens dóna a priori una sensació de seguretat.

La repetició de les rutines diàries es converteix en un hàbit i com va dir Ovidi....." Res hi ha tant fort com l'hàbit"


La construcció dels hàbits

Cap de nosaltres neix ensenyat i sobretot pel que fa als hàbits. Aquests s'aprenen i es fan cabdals pel nostre equilibri emocional. De fet una persona sense hàbits pot ser que perdi tot el seu equilibri emocional i arribi a abandonar-se en física i emocionalment.

En el cas dels nens és molt important que interioritzin uns hàbits saludables per tal de fer front als aconteixements quotidians dins d'un ordre i sentit.

Els nens han d'entendre perquè fan les coses, pregunten el per què de tot i això és una molt bona senyal. En el cas dels hàbits tots ells tenen una explicació, la qual és necessària explicar amb carinyo, paciència i constància.

D'aquesta manera els nostres fills entendran la coherència d'aquelles accions i fins i tot del benestar que els proporciona fer les coses en un sentit determinat.


Cal exigir que es compleixin?


Des de l'exigència els nens no aprenen de manera efectiva. Cal que a casa vegin que els primers que duem a terme els hàbits som nosaltres els pares. No té sentit que els diguem que s'han de rentar cada dia les dents perquè sinó hauran d'anar al dentista, que fer-ho primer nosaltres i explicar-els-hi que gràcies a haver-nos rentat les dents no hem d'anar al dentista tant sovint.

Recordem que tots els aprenentatges es consoliden amb el temps, des de l'observació i el modelatge.

Per tant siguem bons models pels nostres fills i poc a poc anem tornant a la normalitat. Si ho vivim sense exigències i estrés tot s'anirà posant a lloc sense que ens n'adonem.

Els hàbits i les rutines ens acaben donant a la llarga la constància i la regularitat que requeriran les coses que volguem aconseguir a la vida d'adults.


Alguns trucs.....


Convertiu l'hora d'anar a rentar les dents en quelcom a fer junts, renteu-vos les dents davant dels vostres fills perquè vegin que vosaltres també ho feu i de pas els ensenyeu, com aquell que no vol la cosa, com es fa. O jugueu a que us ho ensenyin ells, per exemple!!! Sempre s'hi fan molt en això de compartir que bé que fan alguna cosa.

Impliqueu al vostre fill en l'el.laboració del sopar depenent de l'edat del mateix. Si és molt petit permeteu que us vegi preparant-lo desde la distància de seguretat. Que olori el menjar, el toqui....

Convertiu l'hora del bany en un moment comú, digueu al vostre fill que si acaba d'hora de dutxar-se tindrà més temps per fer el que ell esculli(o el més aproximat)

Busqueu una estona per llegir junts, és important que ens vegin a nosaltres fent-ho primer, quan més petits més serveix aquesta premisa!


Si en voleu saber més o fer-me preguntes ja ho sabeu, podeu esriure'm un mail a eli.rusinol.psicologa@gmail.com

www.elirusinolpsicologa.cat

Quin idioma parlem?

Em faig escoltar?

L’objectiu del present article, és, per una part, “connectar” amb la nostra necessitat gairebé innata de fer-nos entendre, de que ens entenguin i nosaltres entendre els altres. I com és que tot i això no ens acabem d’entendre, per exemple i sobretot amb els que més ens importen?

Per una altra part volem donar unes pautes que ens poden ajudar a canviar situacions en les quals caiem una i una altra vegada.

El més important i per començar és prendre consciència de “com ens comuniquem amb els altres i què fem nosaltres envers ells” i la segona començar practicant amb frases i actituts sencilles i efectives.

Això ens pot ajudar a comunicar-nos millor amb els nostres fills, els quals necessiten i busquen “models” als quals  “copiar”. I clar està que també copiar estils comunicatius, maneres de fer i d’interactuar.

Aquesta comunicació més efectiva ens pot aportar a tots, i també als nostres fills més capacitat de reflexió, entesa, negociació així com a ampliar la seva intel·ligència emocional i interpersonal .

Digue-m’ho i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprendré

El primer que hem de fer és observar com és la nostra comunicació. 

¿Com em dirigeixo als demés? ¿Com li parlo al meu fill/a? A qui m’envolta? ¿Què i com ho dic?

Tinc un estil comunicatiu ferm o per el contrari sembla que “demano permís”. Utilitzo freqüentment frases del tipus “puc fer això, què us sembla si fem allò altre….”, “ quan puguis fes-te el llit”.

Això traduït a casa amb els nostres fills podria deixar en dubte la nostra autoritat en qüestions com són els hàbits, les normes bàsiques i els límits que tota “llar” ha de tenir clares.

També podria fer confondre als nostres fills els quals podrien arribar a creue que tenen més poder del que realment están preparats per gestionar, sobretot a edats primerenques.

Pel que fa a la  part més paraverbal de la comunicació està el nostre to.. Com és aquest? És expeditiu? Molt punitiu? Des d’aquest to obtindrem nens “sumisos” o que actuaran des de la coacció però no des de la proacció i per tant no es faran seva la dinàmica familiar, ja que tota ve imposada i no és “mai” negociada. Per tal que un fill s’involucri amb el “projecte familiar” amb la seva família s’hi ha de sentir que en forma part i això passa en dirigir-nos-hi amb total respecte i  com a una persona que s’està desenvolupant i forma part d’un equip, “la nostra família”.

És per això que la negociació, els pactes, la reflexió i la responsabilització  fan que  els nostres fills s’involucrin en aquest, el seu projecte també, que és la seva família i aprenguin a interioritzar-la també amb respecte a les normes, pactes i enteses que s’ha arribat en el sí de la mateixa.

Quina alternativa tens per al NOS?

•       Quan es prohibeix una acció, per exemple “la pared no es pinta”, s’hauria de donar una alternativa, sempre que es pugui, a aquesta acció. Donar-li un espai  on sí pot pintar “pinta aquí, al full”, o “tens aquest tros de paret on pots pintar, veus és com una pissarra, auí sí pots”………

·          Els actes porten associades unes conseqüències, proporcionals amb  l’acció.  Si ha pintat la paret de casa, sense enfadar-nos,  se li pot donar un drap perquè ho netegi, per exemple…..

Què s’espera de mi?

·          Es molt important saber que s’espera de nosaltres, i això és des de que som petits. Pot ser molt útil comunicar-nos des de  de les accions que veiem , descrivint les accions que fan els altres. Per exemple li podem dir al nostre fill “he vist que has trencat el jersey” en el cas que ho hagi fet. En aquest cas estaríem descrivint l’acció que ha fet. Però no diríem “Ets un destraler peruqè has trencat el jersey” ja que aquí el que estaríem fent és descriure l’acció en termes del “ser”. Inc.lús podríem dir: “Veig que has trencat el jersey, has de cuidar més de les teves coses”. Depenent de l’edat, la freqüència de l’acció i altres variables es podrien utilizar altres estratègies sempre des de l’òptica de la responsabilització de l’acte i no de la culpabilització. També serien de gran ajuda frases  com “La propera vegada has d’anar amb més compte i no tornar-lo  a trencar”.

·          Si no t’agrada el que fa o el que et fa  li has de dir. I el més aviat possible. Posem un exemple molt qüotidià. “Maria, no m’agrada que deixis la teva habitació tant desordenada, m’agradaria que la ordenessis abans d’anar a l’escola, si us plau” o bé “Xavier, et tocava tirar la basura a tu avui, veig que no ho has fet, m’agradaria que la baixessis abans no passi el camió, gràcies”.

El reforç positiu i la congruència

·          Moltes vegades no es reforcen les conductes que sí ens agraden i les quals esperem d’ells. Entenent que ja són normals o ja s’han  de saber. I això no és així…Ningú neix ensenyat, ni sabent què és i què no és correcte en la convivència. Hi ha moltes coses que els nostres fills fan al llarg del dia a les que passem per alt. Quan això succeeixii se li ha de dir “M’agrada això que has fet, o m’ha agradat molt que hagis cuidat tant bé del teu germà avui”

·          El que diem que farem  no val, el que realment fem és el que queda! Si li dius al teu fill “No cridis” i li dius cridant, aquest és un missatge contradictori en sí mateix. Tu vols que no cridi, però la teva conducta verbal i no verbal no acompanyen al teu desig.

·          No hi ha conducta que quedi més fixada i instaurada que aquella que hem vist fer primer en els altres.

“Els moviments no els fem simplement per moure’ns, cada moviment té un propòsit, sempre té una intenció” (Maria Montesori)

Recordeu que ens será molt útil llegir “entre línees” però sobretot les línees mateixes, saber què ens están dient els nostres fills amb la seva conducta i sobretot preguntar, confirmar i escoltar des d’una escolta activa i atenta.

Elisabeth Rusiñol Mirapeix

Col.19049

Interpersonal Vic- Psicòloga sanitaria, psicoterapeuta i coach 

Com de bo resulta la gestió de la nostra energia

Comencem de nou

Per poder començar, hem de parar….I a vegades per poder començar s’ha de fer de nou! I això què vol dir?

Doncs que en moltes ocasions pensem que després de les vacances tot serà millor…..I en canvi comprovem que no és així. Per què? Podria ser per una qüestió de manca d’energia o d’excés? Podria ser perquè fem una parada però reprenem de la mateixa manera les coses que vàrem deixar a mitges?

És clar que cada cas és diferent i que cadascun de nosaltres gestiona el seu món i les coses que en ell hi passen de diferent manera, tot i que pot ser que fent una pausa no h’hi hagi ben bé prou. En algunes ocasions és millor fer un reset!

I què vol dir fer un reset? Doncs canviar d’estratègia, canviar la manera de relacionar-nos, el què esperem dels altres, a qui esperem o en definitiva esperar!..... Les nostres expectatives són realistes?, les “ulleres” amb les que veiem el món, o si més no el “vidre” a través del qual el veiem, o hauríem de canviar la “lupa” amb la qual l’observem. Tot això és necessari per no venir de les vacances amb unes expectatives molt elevades de que tot serà millor i que després als dos dies tornem a caure en el tedi, la desídia, l’abatiment i estats distímics que fan que la nostra energia minvi en poc temps.

És qüestió, a vegades, de canviar la nostra actitud, moltes vegades derrotista, altres massa optimista, inclús poc realista…Tant una com l’altra poden provocar un nivell de frustració alt i una sensació d’indefensió, la qual ens fa percebre que no som capaços de fer tal o qual cosa que ens hem proposat.

Per tant després de les vacances:

-       Ves fent les coses una a una, sense pressa però sense pausa

-       Recapitula i repassa els bons moments que has passat aquests darrers dies, és bo escriure sobre ells

-       Marca’t objectius realistes, a mitjà/curt termini, mesurables I que es puguin desglossar amb d’altres més petits

-       Agafa aire de tant en tant…No t’oblidis de respirar bé i de cuidar-te,  la teva alimentació, el teu cos, la teva ment i emocionalment…Tot es pot fer

-       Anota les teves excuses en un paper i comprova el nivell de realisme de cadascuna…..”No vaig a córrer perquè no tinc temps”….etc…

-       Planifica’t el temps i si tens amb qui compartir les càrregues , doncs deriva! Si et sobrecarregues al final pagaràs tu i els que t’envolten les conseqüències..I és que “És millor prevenir que Curar”

-       Fes net de  relacions “tòxiques”, sobretot aquelles que aguantes per “quedar bé”…A qui no queden bé és a la teva salut integral! 

Elisabeth Rusiñol Mirapeix(Psicòloga, psicoterapeuta i Coach) 

Si vols saber-ne  més em pots trobar a Interpersonal Vic