La transformació del dol
En una societat on el dol és una cosa encara molt tabú, que es tracta per sobre i on no hi ha temps ni espai per a ell, ara mateix sembla que sigui un dels protagonistes en llars, hospitals, carrers i cors... Qui no perd la salut, perd la feina i en els casos més greus una (o més) persona estimada... Els metges perden als seus pacients amb impotència i ràbia, els familiars perden pares i mares amb tristesa, por i molta incertesa... En un moment on ser humà és molt més difícil, l'espiritualitat hauria d'estar més desenvolupada. La part espiritual ha estat oblidada i suplida moltes vegades per la tecnologia... o això semblava... En moments difícils aquesta part espiritual és la que ens sosté com a éssers humans que patim, emmalaltim i, constantment, perdem.... Les emocions que brollen s'han de deixar sentir, compartir i comunicar. Totes aquestes necessitats són humanes i això ens recorda que la nostra espiritualitat ens pot nodrir i, un cop més