Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017
Imatge
L’aprenentatge de l’amor És essencial per a les persones, sobretot per a la seva educació emocional sentir-se mereixedors d’amor i sentir-nos estimats és una de les necessitat bàsiques que hem de tenir cobertes i satisfetes des de ben petits. Això és important perquè les nostres primeres experiències marcaran el nostre desenvolupament emocional. Això farà que ens podem estimar a nosaltres mateixos  a tots els nivells i també de manera incondicional. L’amor no hauria de estar subjecte a si ens portem bé, si aprovem les assignatures, al nostre comportament, les nostres paraules, si guanyem o perdem una medalla... Per tant és important deslligar l’amor d’aquests “condicionants” que fan i provoquen que ens sentim estimats segons el què fem i el què aconseguim, sobretot materialment parlant. Amb el què estem ensenyant des de la superficialitat que a la llarga pot portar a un buit existencial L’amor no és un “cromo” intercanviable o un “cupó de la loteria”, l’a
Imatge
10 punts importants per donar més seguretat als nostres fills (...i agafar-ne els pares) A vegades pot passar que alguns pares amb la dèria de no fer "patir" els seus fills o amb la por de no ser considerats uns "bons pares" tinguin una actitud massa complaent i fins i tot sumisa dels seus fills. Pares que, d'alguna manera, sobreprotegeixen als seus fills, altres que passen de sobreprotegir a parlar i tractar malament....altres que directament tracten amb massa duresa, en definitiva amb tota la voluntat de fer-ho bé no acaben de ser la guia que volien pels seus fills i tenen una sensació constant de frustració i de no "arribar" a l'expectativa que tenien com a pares. El que pot estar passant és que moltes vegades,  o bé repetim patrons familiars o bé no volem reproduir-los i ens n'anem a l'altre extrem o simplement amb aquest "esforç forçat" no acabem de "confiar" i actuar amb més "naturalitat"
Imatge
Per què anar al teatre amb els teus fills?! Aquesta setmana a Divertium hem anat al teatre! Una activitat que compartim en família i que ens fa sentir vius! Ens dóna una experiència més enllà del dia a dia i fa que pensem i visquem el món des d'una altra perspectiva. Amb això hem estat d'acord amb els Teatre Nu , els quals ens han atès abans de la seva representació  a Sant Hipòlit de Voltregà de l'obra "La Lluna d'en Joan". Ens atenen en Francesc Mas i la Maria Hervàs (protagonistes de l'obra juntament amb en Joan) els quals ens expliquen la seva manera de viure i fer teatre. Ells van començar com un grup d'amics que estudiaven i feien teatre, fins que al 1999 i després dels seus estudis es van formar pròpiament com a companyia. El seu nom Teatre Nu es deu al "joc pur" del teatre, com diu la Maria. Un teatre nu d'artifici, molt clar net, el " joc a l'escenari", com diu en Francesc. En definitiva una experi

9 trucs perquè els nostres fills ens expliquin el seu dia

Imatge
Molts són els pares que em diuen que els seus fills no els expliquen què han fet a l'escola, o durant el dia...., és ben cert que passa.  El  que sol passar és que quan li preguntes al teu fill què has fet avui, ell et diu...res! ooooo no ho sé!!!! També davant la pregunta tant àmplia que fem els pares als nostres fills de  "Com t'ha anat el dia? La resposta més normal és un curt i simple "Bé" o "No ho sé". Tot i veure que aquesta no és la manera de "treure" informació als nostres fills continuem fent-ho de la mateixa manera una vegada i una altra. El més important és saber que no ens passa només a nosaltres...de fet la major part dels infants de 3 a 8 anys no expliquen gaires coses del seu dia a dia quan se'ls pregunta i moltes vegades contesten el primer que els ve al cap perquè els deixem tranquils. El que hem de comprendre és que és difícil que ens ho expliquin ja que a vegades no fem les preguntes correctes o nosalt
Imatge
Desfent la pressió! Alguns pares, fills i professors viuen l'educació des de la pressió. Cada dia, com a psicòloga, rebo més  casos a la consulta de pares preocupats perquè els fills viuen l'escola amb ansietat. En les formacions a professors detecto la seva ansietat i "indefensió" a l'aula i fora d'ella. I amb els nanos detecto frustració i manca de motivació.  Per quines raons?   En són vàries. Unes vegades són per casos de "Bullying", on moltes vegades no s'aborda d'una manera "justa" i "reparadora" per totes les parts. D'altres són casos en els què un nen es pot sentir "estigmatitzat" en el seu procés d'aprenentatge, com si no donés "la talla", com si no acabés d'arribar als cànons estipulats per l'escola.  Altres la pressió que es rep a casa, o ve de l'escola i de la societat en general, fa que en comptes d'ajudar, es vegin obstaculitzades  les potenci

La generació SOBRE!

Imatge
La generació SOBRE! El concepte d’infantesa ha tingut vàries consideracions i no va ser fins ben entrat el s.XIX que l’infant com a tal no va passar a ser considerat una persona amb unes “necessitats especials” ,  a qui s’havia de protegir i cuidar d’una manera diferent als adults.   D’aquí que fins arribat aquest moment els nens anaven vestits com autèntics adults i eren tractats com a tals. I és que en la  societat d’aquell moment   2/3 dels nens no superaven els 4 anys , ja que morien abans. Per tant aquesta taxa de mortalitat tan elevada, sumada a unes condicions de treball insalubres i inapropiades pels que sobrevivien,  els donaven poques   oportunitats de comportar-se com a nens. A més a més els que sobrevivien als 6 anys,  havien de vestir, comportar-se i actuar com a adults sense els privilegis de ser-ho. De fet no en tenien cap de privilegi  i sobretot no comptaven amb drets. Els nens eren meres propietats i eren tractats com a  tals fins al punt de ser ignorats, ve