Corazón, Amor, Romance, San Valentín
L’aprenentatge de l’amor


És essencial per a les persones, sobretot per a la seva educació emocional sentir-se mereixedors d’amor i sentir-nos estimats és una de les necessitat bàsiques que hem de tenir cobertes i satisfetes des de ben petits.

Això és important perquè les nostres primeres experiències marcaran el nostre desenvolupament emocional. Això farà que ens podem estimar a nosaltres mateixos  a tots els nivells i també de manera incondicional.

L’amor no hauria de estar subjecte a si ens portem bé, si aprovem les assignatures, al nostre comportament, les nostres paraules, si guanyem o perdem una medalla...

Per tant és important deslligar l’amor d’aquests “condicionants” que fan i provoquen que ens sentim estimats segons el què fem i el què aconseguim, sobretot materialment parlant. Amb el què estem ensenyant des de la superficialitat que a la llarga pot portar a un buit existencial

L’amor no és un “cromo” intercanviable o un “cupó de la loteria”, l’amor es dóna, simplement...

Si tot el dia estem intercanviant el comportament del nostre fill per “fitxes”, “coses” i “recompenses” estem ensenyant-li a tenir un tipus de dependència.

“ Les llavors dormen en el secret de la terra fins que a una d’elles se li ocorre la fantasia de despertar” (El petit Príncep, Antonie de Saint Exupéry)


Al transmetre la “creença” a un nen que l’estimarem més si fa les coses” bé”, al final entendrà que el seu “valor” resideix només en els seus “èxits”.

Aquesta creença porta al “xantatge emocional”, una eina que ells també aprendran a utilitzar i que farà que desenvolupi part de la seva intel·ligència emocional de manera “amputada” i “insana”.

L’ésser humà necessita sentir-se complert, i tots som mereixedors d’amor per qui som no pels nostres èxits ni pel què fem i/o aconseguim a nivell  laboral o acadèmicament parlant, o almenys no només des d’aquesta “cara” nostra.

Inclús quan pitjor es porta un nen, més “afecte”  necessita. Quan un nen “està bé” es comporta bé. Quan un “nen” no està bé es comporta segons aquest sentiment.

A la part  sur del continent africà existeix una tribu anomenada  Babemba. Ells creuen que cada ser humà ve al món essent bo, que cadascun de nosaltres  només  guarda en el seu interior el desig  de seguretat, amor, pau i felicitat. Aquest és un camí i mentre els transitem i busquem la pau, la seguretat, l’amor…..cometem errors.
Quan això succeeix i una persona actua de manera irresponsable o injusta, es col·loca al centre del poble en una rotllana, sense que ningú l’obligui. Cada persona de la rotllana parla sobre la persona que es troba al centre de la mateixa recitant les coses bones que ha fet fins aquell moment, amb tot luxe de detalls. Això ho fan per recordar-li les seves fortaleses, les seves habilitats i tot el que hi ha de constructiu en ell.
Aquí “apartem”, “marquem” i oblidem “lo bo” que té aquella persona i que ha fet fins aquell moment…oblidem i li fem oblidar que és capaç de fer les coses d’una altra manera.
I creixem amb unes “ferides emocionals” fruit d’aquest intercanvi, d’aquesta moneda de canvi que ens fan creure que és l’amor.
Per això l’equilibri emocional de molts adults és “vulnerable” i  genera dificultats en qualsevol etapa de la  vida. El “judici” sobre la conducta dels demés i si aquesta és mereixedora de la nostra atenció porta a fer-nos sentir només “desitjables” quan fem el que “s’espera” que fem. I si això ho fem constantment amb els altres imagineu què fem amb nosaltres mateixos….
Per això:
1.- És important ser conscients de “com” estimem i com ens “estimem” a nosaltres mateixos. Com ens reconeixem, des d’on ens sentim, com ens sentim amb les nostres relacions...
2.- No “pagar” el comportament dels nostres fills amb regals i atenció només quan es porta “desitjablement”. Ja que el mal comportament ens està dient alguna cosa. Hem de tendir a l’equilibri(s’acosten dies de “regals” i no ens podem permetre el luxe de “sobreregalar” o pasar-nos el dia “amençant que els reis no portaran res o carbó!!!, això simplement no funciona com a eina pedagògica, sinó com a mesura coercitiva que en la majoria dels casos ni es compleix i només queda com a una amenaça darrera l’altra.
3.- Ajudar a  reflexionar amb els nostres fills sobre aquest “valor”, “concepte”….
4.- Ensenyar a responsabilitzar-se de les seves accions,  pensar-se i sentir-se fent-ne d’altres més constructivess i funcionals. Com es sentiria, com s’ha sentit fent-ho millor o d’una altra manera.
5.- Generar solucions i alternatives al seu comportament, sobre tot aquells que li generen  conflictes. I també sobre com se sent quan fa coses que el fan sentir bé. Reforçant aquesta part empoderadora que tots tenim i reforçant les conductes que l’ajuden a ser millor, ressaltant-les, dient-li “m’ha agradat com has resolt aquest conflicte”, “m’ha agradat com has fet això o allò altre”, “t’hi has fixat en com ho has fet?
En definitiva ajudar a desenvolupar la consciència emocional, a identificar, posar nom i gestionar la nostra salut emocional per tal d’esdevenir adults que saben estimar, respectar,  cuidar de sí mateixos i dels altres amb llibertat, confiança i respecte. 

Elisabeth Rusiñol Mirapeix
Psicòloga, psicoterapeuta i coach emocional


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog