Addiccions del comportament: Quan “estimar” fa mal

 

Tothom en algun moment ha pogut escoltar la paraula dependència emocional, haver escoltat que algú està tenint una relació “tòxica”, haver-ne tingut alguna o sospitar que se n’ha tingut alguna.

Definim dependència emocional a aquella addicció “genuïna” a una relació sentimental i es caracteritza per una dependència entre persones, en la que existeix una necessitat excessiva dintre de la relació que pot derivar en situacions de submissió d’una persona a una altra.

 

L’àmbit de les dependències és tant ampli i de tal complexitat que en aquest article només es parlarà del que és dependència emocional  sense entrar en les  bidependències i/o codependències.

 

Com totes les addiccions també presenten:

 

-       Una seqüència progressiva i evolutiva (no s’instal·la d’un dia per l’altre)

-       Pèrdua de control (la persona no ho pot gestionar de manera funcional)

-       Dependència psicològica (s’instaura un patró psicològic)

-       Interferències greus en la vida quotidiana (resulta difícil portar un dia a dia com abans de l’aparició de la dependència)

-       Pèrdua d’interès per altres accions gratificants (es deixen de costat aficions, amistats pròpies, família...)

-       Síndrome d’abstinència (si desapareix la persona objecte de la dependència de la vida del dependent apareix simptomatologia tal com ansietat, malestar físic i psicològic, etc...)

-       Tolerància (sempre es desitja més presència de l’objecte de dependència)

-       Dependència d’activitats gratificants (només coses que ens fan gaudir)

-       Dificultats en la presa de consciència (no es té la percepció de tenir-la)

 

És, en definitiva, un patró psicològic de pensament, emoció, motivació i conducta dirigits a una altra persona escollida com a font de satisfacció i seguretat personals que implica creences errònies sobre l’amor i les relacions en general, la vida de parella i  sobre la pròpia persona afectada.

 

Segons alguns autors/es  la diferència que hi ha entre l’amor sà i la dependència  emocional és una qüestió de graus;  seria la distància que hi ha entre estimar  i necessitar/desitjar.

 

👉👉👉👉👉👉No sentiments                    Amor, desig d’estar amb l’altre                   Dependència

 

Des de la perspectiva psicoterapèutica s’aborda la dependència emocional com un tipus de dependència més, amb diferents graus y nivells de gravetat.

 

El diagnòstic de la dependència és relativament senzill i el tractament ha de ser integrador.

 

 

Per exemple, aquest tractament ha de ser necessari des de diferents dimensions:

 

1. A)   La  dimensió biològica sobretot en casos greus en els que hi hagi també un trastorn ansiós depressiu associat i els símptomes físics (insomni, taquicàrdies, desesperació, falta de gana...).

2.  B)  La dimensió psicodinàmica i que tindrà a veure amb l’estructura mental de la persona des de la que genera els pensaments, sentiments i comportaments.

3.  C)   La dimensió interpersonal, la afectiva, la cognitiva i la conductual.

 

El que marcarà la diferència en el seu tractament serà l’etapa en la que les persones amb dependència emocional demanen ajuda, perquè determinarà en gran mesura l’èxit psicoterapèutic.

 

Els senyals d’alarma per saber si una persona manté una relació de dependència seran:

 

1.  1. No ser capaç de poder deixar una relació tòxica, que no ens fa bé i en la que hi ha patiment.

2.   2. Justificar el comportament  agressiu, violent i/o manipulador de  la parella.

3.   3. Pensar que pot canviar aquest comportament de la parella.

4.  4.  Donar-se compte que se sent  atracció per parelles fredes, distants i poc afectives, etc...

5.  5.    Viure constantment amb ansietat i centrar-se només en tenir l’aprovació de la parella.

6.  6.  Argumentar y defendre que estimar és sinònim de patir, de lluita...(això és molt freqüent com a creença) o que “l’amor tot ho pot”.

7.  7.  Autoculpabilitzar-se perquè la parella es comporta de manera dèspota, emocionalment freda i això es normalitzi i justifiqui.

 

Si creus que pots tenir una relació tòxica, demana ajuda. L’amor ha de ser fàcil, compartit, ens fa créixer junts i, sobretot, no és patiment.

 

 

Elisabeth Rusiñol Mirapeix

Psicòloga i psicoterapeuta Sanitària 19049

Especialista en Dependència emocional i Dependències comportamentals

Consultes a Meràkia Vic i a Granollers

www.elirusinolpsicologa.cat

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog