PSICOLO....QUÈ? PSICOLOGÍTZA'T!

Desfent la pressió! Alguns pares, fills i professors viuen l'educació des de la pressió. Cada dia, com a psicòloga, rebo més  casos a la consulta de pares preocupats perquè els fills viuen l'escola amb ansietat. En les formacions a professors detecto la seva ansietat i "indefensió" a l'aula i fora d'ella. I amb els nanos detecto frustració i manca de motivació.  Per quines raons?   En són vàries. Unes vegades són per casos de "Bullying", on moltes vegades no s'aborda d'una manera "justa" i "reparadora" per totes les parts. D'altres són casos en els què un nen es pot sentir "estigmatitzat" en el seu procés d'aprenentatge, com si no donés "la talla", com si no acabés d'arribar als cànons estipulats per l'escola.  Altres la pressió que es rep a casa, o ve de l'escola i de la societat en general, fa que en comptes d'ajudar, es vegin obstaculitzades  les potenci

La generació SOBRE! El concepte d’infantesa ha tingut vàries consideracions i no va ser fins ben entrat el s.XIX que l’infant com a tal no va passar a ser considerat una persona amb unes “necessitats especials” ,  a qui s’havia de protegir i cuidar d’una manera diferent als adults.   D’aquí que fins arribat aquest moment els nens anaven vestits com autèntics adults i eren tractats com a tals. I és que en la  societat d’aquell moment   2/3 dels nens no superaven els 4 anys , ja que morien abans. Per tant aquesta taxa de mortalitat tan elevada, sumada a unes condicions de treball insalubres i inapropiades pels que sobrevivien,  els donaven poques   oportunitats de comportar-se com a nens. A més a més els que sobrevivien als 6 anys,  havien de vestir, comportar-se i actuar com a adults sense els privilegis de ser-ho. De fet no en tenien cap de privilegi  i sobretot no comptaven amb drets. Els nens eren meres propietats i eren tractats com a  tals fins al punt de ser ignorats, ve