Desfent la pressió!

Alguns pares, fills i professors viuen l'educació des de la pressió. Cada dia, com a psicòloga, rebo més  casos a la consulta de pares preocupats perquè els fills viuen l'escola amb ansietat. En les formacions a professors detecto la seva ansietat i "indefensió" a l'aula i fora d'ella. I amb els nanos detecto frustració i manca de motivació.

 Per quines raons? 

En són vàries. Unes vegades són per casos de "Bullying", on moltes vegades no s'aborda d'una manera "justa" i "reparadora" per totes les parts.

D'altres són casos en els què un nen es pot sentir "estigmatitzat" en el seu procés d'aprenentatge, com si no donés "la talla", com si no acabés d'arribar als cànons estipulats per l'escola.  Altres la pressió que es rep a casa, o ve de l'escola i de la societat en general, fa que en comptes d'ajudar, es vegin obstaculitzades  les potencialitats de cada nen, el qual amb una mica d'ajuda i temps acabaria resolent els seus conflictes i mancances. Per què no tots anem al mateix ritme, no tots tenim les mateixes capacitats ni motivacions a la vida. 

I és que segur que encara recordem quan se'ns  van atravessar les mateixes assignatures que al nostre fills en aquests moments i potser ara de gran mirem  enrere i pensem:  "Uf,  quin pal!"

Sabem que hi ha moltes altres intel·ligències a part de les formals i que aquestes encara no es valoren prou ni a la societat en general ni a l'escola en concret, potser perquè encara no estem preparats. 

La cooperació, la solidaritat, la compassió, el treball en equip, el tenir curiositat per aprendre coses noves, la capacitat de reflexionar sobre el món que ens envolta i canvia constantment,  la resiliència, l'automotivació, la capacitat per resoldre problemes reals, tot això ha d'estar present en el currículum actual també ja que la societat ha canviat i continua fent-ho.

Per altre banda,  acudeixen més pares a la consulta preocupats perquè no veuen els seus fills  "motivats, "engrescats amb el seu  propi aprenentatge"....i que no volen que això passi, volen que per sobre de tot els seus fills tinguin ganes d'aprendre!!! Molts pares d'avui dia es veuen moltes vegades empesos a ser súpers en tot, ells mateixos són persones pressionades. I no cal dir que de pares pressionats surten fills que viuen la vida des de la pressió. 

Ser pare avui dia és una tasca difícil, o potser és que l'hem convertida entre tots en una "batalla!!!

També ser professors esdevé una cursa d'obstacles. A les formacions els professors es queixen de veure com la seva "autoritat" a l'aula es veu posada en dubte per aquells pares "coratge" que el què fan és reforçar conductes d'uns fills que a vegades estan "perduts" i demanen a crits uns límits més clars i ferms portats a la motxilla des de casa.

Per tant ser fill i sobretot nen s'ha convertit en ser un projecte d'alguna cosa en el futur sense viure i ser en el present. Ser fill no és fàcil, veus incongruències en els adults constants, has d'estudiar coses que els teus pares ja van estudiar, però ara des d'una societat digitalitzada  que encara no sap engullir tanta digitalització. Potser perquè la solució no està en les màquines...sinó en els valors!

Ser mestre pot representar una tasca un pèl incòmode, sobretot  quan tens una classe de nanos que moltes vegades van molt més ràpids que el propi professor i perquè la informació està a Internet. Ja no n'hi ha prou en tenir la carrera de magisteri i posar-se a la pissarra a escriure o dir la lliçó, és necessari estar en constant aprenentatge, saber motivar, ser creatiu i construir un aprenentatge cooperatiu.

Per tant qui està còmode en aquest sistema educatiu, en aquesta societat fins i tot? 

Falta més curiositat en general, falten més ganes de sorprendre'ns, d'entusiasmar-nos per les petites coses, més reflexió sobre qüestions pròpies i alienes,  reflexió sobre problemes reals, resoldre les coses des de la creativitat  i no des del dogma!  I tot això comença també a casa!!!

Els nens d'avui dia són els adults del futur i  per tant no els podem ensenyar com nosaltres vàrem aprendre. S'han acabat les classes magistrals, els nens han de treballar amb el professor  i el professor amb ells,  resolent "problemes" reals, no d'una manera automàtica sinó d'una manera reflexiva i cooperativa. Valorant les idees, l'esforç, el treball conjunt i l'aprenentatge continu.

Mestres, pares, nens i tots hem d'aliar-nos per fer possible que cadascun de nosaltres es desenvolupi al seu ritme, per esdevenir qui volem ser i sobretot ser qui ja som. 

Això s'aconsegueix observant, escoltant, posant tots els sentits en l'educació de cada individu en particular i no intentar "encabir-nos" en un "patró" o "model". L'eduació és cada dia, és a casa, és al carrer....i requereix paciència i consciència.

Les feines del demà, tal com les coneixem desapareixeran i  necessitaran "persones" flexibles, ràpides mentalment, cooperadores, intel·ligents també relacionalment i amb unes ganes intrínseques d'aprendre  sense que ningú els hi obligui, només pel plaer de conèixer, aprendre i créixer cada dia.



Elisabeth Rusiñol Mirapeix, psicòloga, psicoterapeuta, coach i formadora.

Em podeu consultar a:

eli.rusinol.psicologa@gmail.com

www.elirusinolpsicologa.cat





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog