Per què anar al teatre amb els teus fills?!


Aquesta setmana a Divertium hem anat al teatre! Una activitat que compartim en família i que ens fa sentir vius! Ens dóna una experiència més enllà del dia a dia i fa que pensem i visquem el món des d'una altra perspectiva.

Amb això hem estat d'acord amb els Teatre Nu, els quals ens han atès abans de la seva representació  a Sant Hipòlit de Voltregà de l'obra "La Lluna d'en Joan".

Ens atenen en Francesc Mas i la Maria Hervàs (protagonistes de l'obra juntament amb en Joan) els quals ens expliquen la seva manera de viure i fer teatre.

Ells van començar com un grup d'amics que estudiaven i feien teatre, fins que al 1999 i després dels seus estudis es van formar pròpiament com a companyia.

El seu nom Teatre Nu es deu al "joc pur" del teatre, com diu la Maria. Un teatre nu d'artifici, molt clar net, el " joc a l'escenari", com diu en Francesc. En definitiva una experiència sense gaire artificis i que l'espectador interpreti. Les històries arriben d'una manera  molt directa i fa que l'espectador pugui imaginar-se situacions, vivències, elements.

En concret la Lluna d'en Joan hi ha la poètica de les emocions. com un nen viu les seves emocions i que això sigui atractiu pels nens que  veuen l'obra. Emocions importants explicades d'una manera senzilla com diu en Francesc.

Els amics del Teatre Nu criden a les famílies a anar al teatre, ells i nosaltres. El teatre és emoció, més enllà de la diversió, és una experiència que viuran durant els 45 minuts de l'obra i després a casa ens diu la Maria. Té una part de vivència col·lectiva i a part és accessible i assequible per tothom!

Obra de teatre versus titelles

Per els dos actors no n'hi ha gaire de diferència. Canvia el llenguatge i el codi. Com actor no canvia res. El públic ho rep diferent potser però com a actor no, ens diu en Francesc.

La Lluna d'en Joan fa 10 anys que es representa i  és també un llibre de la seva autora i il·lustradora  Carme Soler Vendrell, que fa 35 anys el va escriure. Ens expliquen que   en especial en Víctor Borràs, el director de la companyia era el seu conte preferit des de ben petit i van pensar de portar-lo a escena!  Sobretot veure el conte en l'obra, recreant els detalls, com si es tractés de passar les pàgines del llibre. Un ritme lent, amb cadències lentes adaptades als nens.

La Casa del teatre Nu

És l'espai de creació i espai obert a les persones del poble i a les escoles. Per tal de que tinguin una experiència directa amb el món del teatre.

Tothom hauria de tenir un experiència amb el teatre! Aquest és el lema de la companyia .

A la Casa del Teatre Nu s'apropa l'ofici del teatre a tothom, el fa proper i transparent, fent que qui ho desitgi tingui un contacte directe amb el teatre. A Sant Martí de Tous un poble d'aproximadament  1175  habitants han aconseguit que tothom els conegui i gent tant del poble o de fora hi vagin.

A Teatre Nu es fa xarxa tant amb actors professionals com amb les persones que vulguin aprendre i conèixer el teatre ens comenta el director de la companyia Víctor Borràs.

Per què han de portar els pares als seus fills al teatre?

Segons la Maria perquè és una activitat creativa, que estimula la seva creativitat i imaginació. No és una activitat dirigida. El teatre és un art molt directe i això és molt especial. El contacte directe del teatre és únic, no hi ha la distància d'altres mitjans. Això és bonic de viure, el teatre és emoció, el nen pot sentir por com el personatge de l'història i això és fantàstic i després l'experiència pot continuar. el teatre no és car, és accessible i és cultura.

En Francesc ens apunta a l'experiència col·lectiva del teatre.

Per en Víctor Borràs és important l'experiència artística que  els farà millors persones. No perquè aprenguin alguna cosa concreta. sinó per la pròpia experiència. Els nens no han de sortir tots súper contents del teatre, al teatre si va a viure una experència artística. I els pares han de voler viure-ho de la mateixa manera.

Les nostres obres estan pensades per a tots! Grans i petits! No volem que els pares aparquin als seus fills aquí a veure una obra sinó veure-la junts i que si s'han d'obrir doncs s'obrin preguntes. No es pot preguntar "T'ha agradat"?  La pregunta te l'han  de fer ells(els fills) a tu, perquè si els ha arribat te'n faran. és una experiència subjectiva!

També ens han explicat una anècdota d'un pare que estava amb el mòbil mirant l'obra i el nen al cap de cinc minuts estava més pendent del mòbil del seu pare que de l'obra....


Els Teatre Nu ens han transmès la seva professonalitat, accessibilitat i compromís en donar als espectadors una Experiència Única i diferent per tal de no deixar-los indiferents.


A Divertium us convidem a anar i gaudir del teatre junts i sense mòbil!!! El mòbil pot esperar, la cultura no!!!!