Pensament d'or, i de com no ens ajuden les distorsions cognitives

En el present parlaré del que són les distornsions cognitives i de com ens afecten ara més que mai.

Les distornsions cognitives són  com una espècie d’error en el processament de la informació. Aquestes juguen un paper molt important i predominant en la psicopatologia al produir-nos perturbació emocional.

Aquests pensaments irracionals els podem arribar a tenir tots. La diferència entre les persones que no s’hi queden “atrapades” i les que sí és saber detectar-les i analizar-les per tal de poder-hi fer front d’una manera més realista i positiva.

Algunes de les més habituals són:

La sobregeneralització: és quan pensem que alguna cosa que ha passat un cop pugui tornar a passar…En aquests moments seria pensar que perquè algú proper ha mort per coronavirus ens hagi de passar a tots o a nosaltres alguna cosa semblant.

Maximització i minimització: actuem així quan maximitzem els errors propis i els èxits dels altres i en canvi minimitzem els propis èxits i els errors dels altres…Avui dia al estar sempre connectats a les xarxes les persones poden distornsionar pensant que els altres ho fan tot millor!

La personalització: quan les persones es senten el 100 % responsables del que passa al seu voltant…Aquesta és la més perillosa ara mateix, ja que moltes persones es poden arribar a culpabilitzar de la situació actual o de no poder fer més del que fan. Buscar alguna cosa que sí podem fer i estigui al nostre abast ens ajudarà a ser més realistes i empoderar-nos.

Abstracció selectiva o filtratge: només ens fixem en les notícies negatives, ara mateix hem de ser molt curosos en aquests filtratge i també fixar-nos en les coses positives que també estàn passant!

Pensament polaritzat: Les coses es veuen en tons de blanc o negre, del tot o del res, sempre-mai…és la més utilitzada..Aquí el llenguatge s’ha de centrar en utilitzar expressions més moderades com; “a vegades”…”de tant en quan”, “ara”, “actualmente”…en definitiva  ser més concrets en les expressions que utilitzem.

El raonament emocional: que és pensar en base a com ens sentim…Ara mateix seria alguna cosa com “Em sento trist, perquè tot és molt trist”. Aquí podem sentir que estem tristos però no pensar que tot és trist sinó que a mi m’està afectant d’una manera determinada, potser compartir aquesta tristor o donar-li un espai per passar a fer una altra activitat o ocupar-nos amb altres qüestions ens pot ajudar.

Els hauria de: Les quals són creences poc flexibles de com haurien de ser les coses, com s’haurien de comportar les persones. Si es centren en un mateix afavoreixen la autoaniquilació, i si fan referència als altres fomenten  la ràbia, la ira, l’agressivitat… Res ha de ser, les coses són de diferents maneres i existeixen moltes realitats, per tant prova’t , sorprèn-te…a vegades només coneixes una versió de tu mateix.

Inferència arbitrària: adivinament el futur “tot acabarà fatal” o bé adivinament del pensament “això és perquè no li caic bé”. No infereixis perquè això alimenta les especulacions i la paranoïa, si tens un dubte pregunta i si d’alguna cosa no tens evidències pot ser que les teves suposicions(sentits) t’estiguin enganyant, el qual passa molt sovint.

Etiquetació: generalment són etiquetes que ens posem a nosaltres mateixos del tipus “no serveixo per res” quan cometem un error… ni servim per res ni servim per tot..fem coses bé i a vegades ens euquivoquem, cosa que ens fa aprendre molt.

Com veiem podem canviar la nostra manera de conviure amb nosaltres mateixos i amb els altres només tenint a ratlla aquests pensaments tant limitadors i rígids.

Pensar de manera alternativa, més realista i específica ens ajudarà a millorar-ho. Aprendre a ser més conscients del què pensem i com pensem ens ajuda a poder canviar cap a un estil més ajustat a la realitat i concret, a no caure en generalitzacions ni dramatismes que el que fan és simplificar la realitat per no haver de pensar tant. Per tant no tinguis mandra, pensa alternativament, posa en dubte els teus pensaments, qüestiona-te’ls, sobretot quan no t’afavoreixen ni t’ajuden a ser més flexible i et creen ansietat. Sigues més just amb tu mateix i no et deixis portar als extrems.

Elisabeth Rusiñol Mirapeix

Psicòloga i psicoterapeuta 19049

Meràkia Espai de Salut